MEDIATECA

CAL RESPONDRE AL PROBLEMA DE LA POBRESA

Autor: Joaquim Alsina.

Membre de la Comissió Permanent de la Delegació de FISC a Catalunya i membre de Intermón OXFAM.


RESPONSABLES I NOUS LIDERATGES I RESPOSTES

La pobresa. Quasi res. El problema més gran del món els últims segles.

Si els adults fossin tan ben intencionats com els nens del conte que acabeu de llegir...

Homes i nens pobres i, sobre tot, dones i nenes pobres sense satisfer necessitats vitals.

L'aigua, sense ella no podem viure, quilòmetres i quilòmetres caminant per aconseguir omplir un recipient d'argila o de plàstic.

L'alimentació, manca de proteïnes i vitamines. Producció de cafè o de sucre per a l'exportació i manca de cereals per a sobreviure.

La sanitat inaccessible. Picadures de mosquits: malària, febre groga i febres en general. Malalties que no ens interessen per què no ens afecten als desenvolupats del Nord. La Sida, el flagell de l'Àfrica negra, amb una despesa de dos euros per persona i any i uns índex de mortalitat que fan estremir.

La manca de cultura i d'escolarització o escolarització deficient. Progrés impossible sense inversió en educació. Mestres malament pagats i aules amb gran quantitat d'alumnes. Primària que no tots finalitzen i Secundària amb menys alumnat. Tan sols uns pocs arriben a la Universitat. Nul·la investigació, dependència de l'exterior (patents).

Manca de capitals. Préstecs i inversió de capitals des del Nord. Pagament d'interessos del Sud al Nord, el que representa menys inversió en infrastructures, sanitat, educació,...

Investigació insuficient. El que fa que la tecnologia l'hagin d'aportar les multinacionals i es produeixi una dependència molt forta i pagament de patents als estats capdavanters.

Informació. Els països més avançats són aquells que dominen el món de la informació i de la comunicació. Satèl·lits artificials, emissores de ràdio i TV, premsa, internet,... és a dir, tot allò que aporta informació, i/o que la manipula, permet ser o seguir sent potència hegemònica.

Des del nostre món ric i benestant és difícil posar-se a la pell dels qui sofreixen per causa de la injustícia institucionalitzada. Sovint ens podem preguntar com aquests senyors de NNUU o del G-8 o de l'OCDE poden entendre, asseguts en còmodes sellons o davant de suculents plats elaborats pels millors "chefs", la situació en què es troben els desheretats del món. A la premsa diària i a la premsa rosa llegim que el príncep tal o el president qual és molt solidari perquè ha anat a visitar una de les regions pobres del món. Han passat una setmana vivint o sobrevivint com aquells pobres o tan sols un dia i una nit o han passat mig hora, agafant un infant entre els seus braços per tal de fer-se una bonica fotografia?

Vaig preguntar als homes: Què porteu embolicat, germans?
Em contestaren: Portem un mort, germà.
Els vaig preguntar: L'han assassinat o ha mort de mort natural?
Em contestaren: Això que preguntes té difícil resposta, germà. Però pot haver estat un assassinat.
Els vaig preguntar: I com l'assassinaren, amb arma blanca o amb bala?
Em contestaren: No va ser ni ni una cosa ni l'altra. Ha estat un crim molt més perfecte.
Els vaig preguntar: Doncs, com l'han mort?
I ells em respongueren amb calma: Aquest home l'ha mort la fam, germà.

Josué de Castro

Hi ha una violència diària que s'exerceix contra la població en forma de fam, d'atur i de malalties pròpies de la pobresa. Tal com ha dit un observador: Els responsables dels assassinats per fam no estan empresonats ja que són ells els qui guarden les claus de les presons.

Els nostres nois i noies podrien estar 15 dies en un camp del Sud, convivint amb persones amb força dificultats. A part d'experiència inoblidable, representaria una riquesa en valors immensa. Es deixarien de banda moltes nimietats que ara adquireixen la categoria de màxima preocupació. La primera vegada que vaig estar a Bolívia, un mes i mig, en tornar, quan m'explicaven problemes habituals aquí, jo desconnectava automàticament. Em feia la impressió d'haver aterrat a un altre planeta. Vaig haver de tornar a ser un terrícola dels de la bombolla. Si, d'aquesta bombolla a la qual vivim els europeus, els nord-americans, els japonesos, els australians i els neozelandesos. Havia tingut la immensa sort d'haver viscut entre la població més humil i entre persones que t'han mostrat l'autèntica realitat del país.

Quan ara veig un Evo Morales, com a president de Bolívia, un indígena camperol, i llegeixo que ha nacionalitzat el sector energètic i que vol nacionalitzar el sector miner, i observo com reaccionen els estats que són seus de multinacionals penso que potser el Morales s'equivoca, però que té tot el dret a equivocar-se després de dècades, fins i tot segles, vivint en la més extrema de les precarietats. Caldrà un millor repartiment del pastís entre tots els implicats, amb una porció més significativa per aquells que tenen més fam. Si els bolivians ho aconsegueixen serà una gran victòria pels vençuts de sempre, pels marginats de la història.

Per sortir de la pobresa, els pobles cal que tinguin consciència de ser explotats y a aquesta consciència costa arribar-hi per ells mateixos. Caldrà que líders del propi país els obrin els ulls i aquí és on les ONGD's tenen un paper fonamental, formant persones que s'adonin de la realitat. Tan sols un poble culte pot caminar per si mateix i recuperar la seva dignitat.

I des d'aquí també tenim l'obligació de dedicar temps i espais a les nostres escoles, als llocs de lleure i oci, als mitjans de comunicació, a aconseguir el compromís dels polítics, a fer còmplices als ciutadans, en la certesa que tots i cada u som corresponsables del que succeeix en un món cada dia més globalitzat.

Tu tens veu i vot en el gran parlament del món. Tu pots decantar les decisions dels governants del cantó dels més febles.

Tu amb la teva presa de posició, amb el teu mòbil i el teu correu electrònic pots ajudar a què el món canviï.

!Actua!

De la nostra exigència moral depèn construir un món on no calgui escriure articles com aquest.

 © 2009 FISC - Fundació Internacional de Solidaritat Companyia de Maria