El llibre desperta per igual empatia i odi respecte als dos bàndols en lluita. El que diu molt de la imparcialitat de l’autor. S’ha dit que aquesta obra és l’obra culminant i definitiva sobre la Guerra del Vietnam. Interessant perquè presenta escenes de la vida quotidiana i dels sofriments d’uns i altres.
“D. Ramsey, en manos del Vietcong; ocupa una jaula de bambú, infestada de hormigas, escorpiones, termitas y mosquitos... Durante un tiempo compartí el alojamiento con una serpiente de un metro y medio”.
“Jim Williams descubre que la mejor manera de saber cómo le había ido la campaña a otro veterano era preguntarle si llevaba calzoncillos. El que aún los vestía no había estado en los sitios peores porque la ropa interior criaba hongos en la entrepierna, así que se prescindía de ella”.
“La humedad crónica oxidaba las latas, las armas,… la mejor manera de evitar las picaduras de los insectos era empapar de repelente  la ropa y las botas, pero la loción no abundaba. No había profiláctico que protegiera de las sanguijuelas y los hombres se ceñían los bajos de los pantalones con gomas con cierres de acero, pero los repulsivos chupasangres se colaban igualmente y sus cabezas taladraban la piel más de medio centímetro antes de que el dolor se empezara a notar. En la parada nocturna los eliminaban con un cigarrillo encendido”.
“Las duchas eran de agua fría y les resultaba odiosa la peste matinal de quemar la mierda: cada día se prendía fuego, con combustible de aviación, a los barriles de las letrinas del día anterior. Los hombres echaban de menos la comida estadounidense, y cuando les contaron que en un lugar de Saigón hacían hamburguesas de verdad, un puñado de ellos corrió el riesgo demencial de recorrer 50 quilómetros en un jeep solitario para conseguirlas”.
Sota el títol: “Pasar cuentas”, se citen les baixes de la guerra: 2.000.000 de morts, 2.000.000 de discapacitats i 2.000.000 d’exposats a productes químics venenosos. “Vietnam del Sur ha sido el vencedor histórico porque sus valores cada vez más dominan con más claridad en todo el país”. Un país en el qual el Partit Comunista manté una dictadura de ferro, malgrat els avenços econòmics que ha aconseguit.

L’autor de l’assaig és nascut a Uttar Pradesh, Índia. El llibre és important perquè ens dóna la visió, de pensadors i intel·lectuals asiàtics de finals del XIX i del XX-XXI, des de l’òptica asiàtica i no l’occidental com estem acostumats. Posa de relleu la humiliació dels pobles asiàtics davant la colonització occidental i el ressentiment que això generà. Ens parla d’Egipte, encara que no sigui Àsia, Turquia, Afganistant, Índia, Xina, Japó, ... I ens deixa perles com ara: Soho: “1931. Hoy en día asistimos al dominio de las razas blancas... Piensan que el mundo es propiedad privada suya. Controlan las tierras de otros pueblos, se llevan sus recursos, los convierten en productos manufacturados que a continuación se envían de vuelta y se venden a elevados precios”. “... los estados islámicos son saqueados, y sus bienes les son arrebatados; su territorio está ocupado por extranjeros...Deshonran a los musulmanes y dilapidan su orgullo...Dios no cambia lo que hay en un pueblo hasta que ese pueblo no cambia lo que hay en su interior”. I possibles explicacions a fets actuals: “La incapacidad de derrocar (los musulmanes) a sus propios regímenes y las noticias de las atrocidades cometidas contra los fieles musulmanes en Palestina, Cachemira y Chechenia por países pro ocidentales como Israel, India y Rusia, les llevó a la determinación de atacar al país que aparentemente manejaba los hilos...lograron su objetivo el 11 de septiembre de 2001.”

"La fam persistent i la desnutrició crònica són obra de l’ésser humà. Són degudes a l’ordre assassí del món. Qui mor de fam és víctima d’un assassinat". Si volem estar al dia, és una lectura imprescindible. ¿Qui són els amos del món, d’on obtenen el seu poder, com actuen les institucions internacionals? ¿Hi ha esperances de canviar la situació?

L’autor es pregunta com és possible que, disposant de recursos, hi hagi uns països on 30 milions de persones moren cada any de fam. Rebat els falsos arguments dels països benestants i rebutja les grans multinacionals i els lobbies del món.

"A alguns estats és més fàcil trobar armes que aliments". "La guerra s’alimenta de la pobresa i la pobresa s’alimenta de la guerra". El llibre mostra la manca de control sobre el comerç d’armes i el que s’està fent per canviar aquesta situació.

Sobre l’actuació de les multinacionals farmacèutiques.

Una bona reflexió sobre la situació del món i els valors imperants.

"Fa un estudi de la situació actual dels EEUU des del bon record del temps que va viure en aquell país, el que no evita la imparcialitat a l’hora de jutjar el protagonisme nordamericà en el món. Després d'unes reflexions prèvies sobre la decadència del país, fa un recorregut per la seva història, des de finals del segle XVIII (la independència) fins el dia d'avui. Especial interès desperta l’apartat titolat: Un producto del miedo.

"El més difícil per un país del Sud és pujar el primer esglaó del desenvolupament. El Nord hauria d’aplicar els seus esforços al desenvolupament econòmic molt més que a estratègies militars. El baluard de la seguretat mundial és: medicaments contra la sida, mosquiteres contra la malària, pous d’aigua, etc". "La ciència s’ha d’aplicar al desenvolupament". "Com demostra la guerra d’Iraq, EEUU pot conquerir el món però no pot dominar-lo". L’autor compara l’Europa de l’Est amb Xina i dedica un apartat a Àfrica. Cal un pacte global per acabar amb la pobresa.

"Posa al descobert el menyspreu europeu pels africans, com se’ls va treure tot, des de les riqueses a la dignitat i la cultura. El pecat és un dany que exigeix una reparació. És el deute europeu amb els africans. Avui el petroli és una maledicció. Porta corrupció, violència i repressió. ¿Què farà Xina a Àfrica? ¡No serà un subjecte desinteressat! Àfrica representa tan sols el 2% del producte mundial brut.

Fa una anàlisi de la Rússia actual. Comença per preguntar-se què va ser el socialisme soviètic i passa per una etapa fosca sota Ieltsin, en clara devallada, fins arribar a l'’tapa de Putin, qui gràcies als preus del gas i del petroli torna a situar Rússia a l’escena internacional. Segons Churchill, "Rússia és una endevinalla embolicada en el misteri d’un enigma".

Parla del capitalisme del desastre. D’aquells que obtenen beneficis a partir de situacions tràgiques: 11-S, Katrina, …, en contra del que va dir F.D. Roosevelt referint-se a la II Guerra Mundial: "No vull veure ni un sol milionari als EEUU com resultat d’aquest desastre mundial". Contrasta amb l’enriquiment de l’equip de Bush.

Explica la història de la guerra de guerrilles, el terrorisme i la insurgència. Des de la revolució americana que porta a la independència dels EEUU a les guerres del Pròxim Orient passant per la Guerra del Francès o la independència d’Irlanda. Una lectura apassionant de 12 moments de la història dels dos últims segles, sense els quals es fa difícil entendre l’actualitat.