MEDIATECA

ÀFRICA, PECAT D'EUROPA

Ponent: Luis de Sebastián.

Professor emèrit d’ESADE, va ser vicerector de la Universitat Catòlica Centreamericana de San Salvador, membre del BID, Banc Interamericà de Desenvolupament amb seu a Washington i membre del consell de Cristianisme i Justícia, havent elaborat molts quaderns d’aquesta institució.


EL PER QUÈ D'UN TÍTOL QUE INCLOU L’EXPRESSIÓ PECAT

Perquè tot pecat representa fer mal a algú i exigeix una reparació.

A Àfrica hi ha molts països, cultures, gents diverses. És complexa.


ELS ESCLAUS. ALLÒ QUÈ VA SUPOSAR LA PRESENCIA DELS EUROPEUS A ÀFRICA

Primer els portuguesos exploraren Àfrica i entraren ràpidament en el comerç d’esclaus. Des d’Àfrica els portaven a Lisboa. Als regnes cristians de la península Ibèrica Mallorca era un centre de venda d’esclaus.

El gran negoci de l’esclavitud va arribar amb el sucre, sucre que havia arribat d’Orient. El conreu i la tala de la canya de sucre és treball molt dur. Això ho feien esclaus negres que es portaren a Amèrica, també per la mort de molts indígenes caribs.

El comerç triangular. Un vaixell sortia de Sevilla amb tela, ceràmica, armes,... i passat un any retornava amb sucre, tabac i altres productes americans. Però entre mig, el vaixell havia parat a Guinea o Senegal on canviava productes europeus per esclaus que a Amèrica canviaven per productes americans que eren venuts a Europa. 12.000.000 milions d’esclaus varen arribar a Amèrica, sobre tot des de Goré, Senegal. Però, quants varen ser capturats i varen morir en el continent africà o en la travessia de l’Atlàntic? Possiblement 20 milions entre els que moriren abans i els que varen arribar.

Des de Zanzíbar els àrabs varen treure uns 20.000.000 cap a l’Índia entre els segles XV i XIX.

Espanya, el 1880, va ser l’últim país en abolir l’esclavitud, a Cuba.

Imaginem el que és perdre una tercera part de la població d’Àfrica i a més a més jove, en edat de reproducció.

Els teòlegs espanyols discutien si els indígenes americans podien rebre sagraments, si eren persones o eren animals. Al final es va decidir que sí, que eren persones i podien rebre sagraments. Els negres no!. Són descendents de Cam, qui es va riure del seu pare Noé en veure’l borratxo i un, i per això són maleïts.

Els europeus havien estat a les costes, però no coneixien Àfrica. No s’havien endinsat en el continent. Stanley i Livingston començaren a buscar les fonts del Nil. Stanley va creuar Àfrica de l’Índic a l’Atlàntic.

Semblava que l’interior d’Àfrica no era de ningú. Leopold II de Bèlgica tenia tot el Congo com la seva finca particular. A la Conferència de Berlín, 1884-1885, es va fer el repartiment d’Àfrica sense la presència dels africans. Grans imperis com Malí o Ghana són repartits en territoris de diversos estats europeus.

Una ocupació europea de 80 a 100 anys, curta en comparació a la colonització d’altres continents. No varen passar de la pura explotació i no arriben a formar una societat organitzada amb infrastructures. Exploten les riqueses: cautxú, or, diamants, cotó, minerals,...

Queda una minoria estructurada per militars i oligarques que aprenen com dominar: amb diners, armes i pocs escrúpols. Hi haurà molts cops d’estat.

Al Congo, l’únic amb estudis en el moment de la independència serà P. Lumumba, el líder socialista que arriba a president, que tenia tres anys de filosofia i que morí assassinat per la CIA.

Es va portar medicaments, ensenyaren llegües europees, una mica d’educació europea, alguna infrastructura,... poca cosa més.

Se’ls deixa sense res per enfrontar el segle XX, i encara menys el segle XXI.


PECAT D’ESPANYA

Els espanyols comercien a principi i final del periode. La Corona Espanyola rebia un tribut per cada esclau que era venut.

Tan sols a Cuba “s’importen” 2.500.000 d’esclaus.

També els catalans participaren en el tràfic d’esclaus i un d’aquests té un moment a una plaça a prop del port.


GLOBALITZACIÓ

Àfrica és el continent menys globalitzat.

Àfrica representa el 3 % de les exportacions mundials, incloent petroli, or, coltan o coure. Menys que les de Bèlgica que són el 3,1 del total mundial.

Importacions que representen el 2,4 % de totes les del món, menys que Espanya.

Inversió directa internacional, és a dir, implantació d’empreses, 30.000 millons de $ el 2006, un 3% de totes les inversions del món, com Espanya. I d’aquestes una tercera part a Sudàfrica.


DEGUDA REPARACIÓ

Els 60 passen a ser països independents però sense res. Partiran de zero.

Van arribar molts capitals dels antics imperis colonitzadors, del Banc Mundial, de NNUU, de la Unió Europea,... Però una gran part ha tornat als donants, ja que el 90% eren crèdits tous, a baix interès, terminis de pagament a 10 o 15 anys, períodes de gràcia, és a dir que es comença a pagar després de 2 o 3 anys de rebre el préstec. I també el crèdit serveix per vendre productes dels donants. Per exemple, els obliguem a comprar vaixells de guerra i al cap d’uns anys ens retornen els diners.

El 0,7 ha de ser donació, no préstec tou, perquè del contrari el país queda endeutat. El que donem en ajuda ho traiem amb comerç. Cal ajuda no lligada, que comprin el que realment els cal comprar. Però cal donar comptes d’allò que cada estat fa amb els diners de la donació.

L’ajuda es dóna des dalt i no arriba a baix.

Què cal fer?: Escoles i educació, sanitat, internet, a ser possible en swahili, infrastructures, formació i tecnologia,...

Níger té urani. Però necessiten tècnics per a explotar-lo. També cal a Níger i altres països superar una societat dual, pocs rics i molts pobres.

Es diu que a Àfrica hi ha molta corrupció , però sovint ens oblidem que per a què hagi corruptes cal que hagi corruptors.


Una esperança és que fa 20 anys no es parlava res d’Àfrica
i avui se’n parla més.


 © 2009 FISC - Fundació Internacional de Solidaritat Companyia de Maria